Coses de l'idioma

El de la Trinca ja es van adonar fa gairebé quaranta anys que això de la traducció literal no rutlla...

Vaja un embolic, ja t’ho dic, coses de l’idioma. Un senyor petit i eixerit de Santa Coloma vol anar a Madrid decidit: s’ha de viatjar! Però el pobre home fa temps que ha perdut el costum de parlar castellà.

Si vol dir que el cotxe li fa figa ha de dir que el coche "le hace higo". I si li fa un pet com un aglà, "hace un pedo como una bellota, señor eso rai".

Com que l’home es un somiatruites, senyors meus, es un "sueña tortillas". Ell es pensa que es bufar i fer ampolles, i se’n diu "soplar y hacer botellas, señor eso rai".

Talment n'hi ha per llogar-hi cadires, vull dir que "hay para alquilar sillas". El pobre home treu foc pels queixals, i es que saca fuego por las muelas, señor eso rai.

S’ho rumia i pensa: ull viu!, que en castellà se’n diu "ojo vivo", i per fi se’n va ha escampar la boira, vull dir que se’n va a "esparcir la niebla, señor eso rai"...

I com veieu no hi ha res català que no es pugui traduir al castellà.

OLÉ!